1.2.La crisi de l'Antic Règim

Guerra equilibrada.
La guerra havia estat molt equilibrada fins que el 1711 mor l'emperador d'Àustri Josep I i això permet que l'arxiduc Carles accedeix al tron. Gran Bretanya i Holanda s'adonen que podria donar-se el cas de que un mateix rei regnés dos grans estats: Espanya i Àustria. Van voler acabar la guerra i reconéixer a Felip V. Es va signag la Pau d'Utrech i de Rastatt (1713-1714)

Àustria va rebre el Milenasat, Flandes, Nàpols i Sardenya.
Gran Bretanya va rebre Gibraltar i Menorca, i privilegis de comerça a l'Amèrica espanyola.

CATALUNYA

Els comerciants i industrials catalans temien la competència dels productes francesos. També des de finals del XVII a Osona  i comarques frontera amb França hi havia un fort sentiment anti-francés pels abusos de l'exèrcit.

   - El virrei Fernández velasco viola constantment i menysprea les constitucions de Catalunya.
   - Felip V obliga als camperols a allotjar tropes i pagar impostos per al menteniment de l'exercit (absolutisme)..
L'arxiduc era més respectuós amb l¡estructura federal de la monarquia.
1705 flota de Carles d'Àustria entra per València i amb l'ajuda dels catalans (vigatans: petits nobles, burgesos i propietaris barcelonins) van ocupar Barcelona.
1705-1707 hi havia equilibri entre els contendents fins a la batalla d'Almansa en que els felipistes controlen València i Aragó. Després d'questa batalla només Catatalunya i Balears continuaven fidels a Carles

1.1.La crisi de l'Antic Règim

Per entendre el segle XIX a Espanya s'ha de conéixer la situació d'Europa de finals del segle XVIII. Hi continuava vigent l'anomenat Antic Règim (terme utilitzat per al temps anterior a la Revolució Francesa):
    
     * Políticament: absolutisme monàrquic
     * Socialment: Societat estamental.
     * Econòmicament: economia agrària i senyorial.

En l'àmbit polític es demanava un canvi social i polític en el repartiment del poder.
En l'àmbit social la burgesia emergent coneixía les idees de la Il·lustració.
En l'àmbit econòmic s'observaven canvis importants perquè el comerç colonial a Gran Bretanya va impulsar el creixement econòmic amb l'ajuda de les transformacions agràries i industrials.

L'explosió el 1789 de la Revolució Francesa va donar lloc a que en les primeres dècades del s. XIX s'anés substituint a Europa occidental l'Antic Règim pel Liberalisme.

A Espanya, concretament, per entendre alguns ressentiments, rivalitats i debats que persisteixen fins ara en l'ambient hem de viatjar a principis del segle XVIII.

1700 GUERRA DE SUCCESSIÓ.

Carles II va morir l'any 1700 sense descendència directa. Els candidats per succeir-lo, pels seus vincles familiars eren:

   - Felip d'Anjou, net de Luís XIV de França i de Maria Teresa d'Àustria, infanta d'Espanya, i
   - Archiduc Carles d'Habsburg, fill de l'emperasdor d'Àustria.

El testament designava a Felip que en 1700 es va convertir en Felip V. Les potències europees no veien bé l'enfortiment del poder dels borbons a Europa. Gran Bretanya, Holanda i Portugal van donar suport a l'arxiduc i van convertir el conflicte dinàstic en un conflicte internacional.

A Espanya Castella estava a favor de Felip V, però la corona d'Aragó: València i Catalunya no. La noblesa, el clero i la burgesia tenien por del centralisme borbònic i van apostar per Carles d'Habsburg, que havia estat nomenat rei a Viena l'any 1703.