Per entendre el segle XIX a Espanya s'ha de conéixer la situació d'Europa de finals del segle XVIII. Hi continuava vigent l'anomenat Antic Règim (terme utilitzat per al temps anterior a la Revolució Francesa):
* Políticament: absolutisme monàrquic
* Socialment: Societat estamental.
* Econòmicament: economia agrària i senyorial.
En l'àmbit polític es demanava un canvi social i polític en el repartiment del poder.
En l'àmbit social la burgesia emergent coneixía les idees de la Il·lustració.
En l'àmbit econòmic s'observaven canvis importants perquè el comerç colonial a Gran Bretanya va impulsar el creixement econòmic amb l'ajuda de les transformacions agràries i industrials.
L'explosió el 1789 de la Revolució Francesa va donar lloc a que en les primeres dècades del s. XIX s'anés substituint a Europa occidental l'Antic Règim pel Liberalisme.
A Espanya, concretament, per entendre alguns ressentiments, rivalitats i debats que persisteixen fins ara en l'ambient hem de viatjar a principis del segle XVIII.
1700 GUERRA DE SUCCESSIÓ.
Carles II va morir l'any 1700 sense descendència directa. Els candidats per succeir-lo, pels seus vincles familiars eren:
- Felip d'Anjou, net de Luís XIV de França i de Maria Teresa d'Àustria, infanta d'Espanya, i
- Archiduc Carles d'Habsburg, fill de l'emperasdor d'Àustria.
El testament designava a Felip que en 1700 es va convertir en Felip V. Les potències europees no veien bé l'enfortiment del poder dels borbons a Europa. Gran Bretanya, Holanda i Portugal van donar suport a l'arxiduc i van convertir el conflicte dinàstic en un conflicte internacional.
A Espanya Castella estava a favor de Felip V, però la corona d'Aragó: València i Catalunya no. La noblesa, el clero i la burgesia tenien por del centralisme borbònic i van apostar per Carles d'Habsburg, que havia estat nomenat rei a Viena l'any 1703.
No hay comentarios:
Publicar un comentario