CATALANISME CULTURAL
Però en realitat tot havia començat 100 anys abans de l’inici del XIX: concretament amb la proclamació del Decret de Nova Planta (1716), s’havia derogat tota l’estructura política i administrativa de la corona d’Aragó, s’havia iniciat una repressió cultural, de l’ús del català, d’execucions d’opositors i sospitosos.
El català però segueix viu com a llengua i la parla quotidiana. Es considerava una llengua grollera. La manera de viure, organitzant família, manera de treballar pròpia, desenvolupament econòmic , etc. Els catalans al s. XIX es sentien espanyols súbdits de la monarquia però amb la seva manera diferenciada de ser.
LA RENAIXENÇA CULTURAL I LITERÀRIA
1833à Bonaventura Carles Aribau publica l’oda a “La Pàtria”.
1841à Joaquim Rubió i Ors proposa l’ús del català com a llengua culta: esdevé així un símbol i es lluita per aconseguir que el català fos la llengua de la cultura. “Lo Gaiter del Llobregat”
1859à Inici Jocs Florals. Es premiaven textos poètics en català antic o literari modern.
La Renaixença va fer bandera de la llengua com a símbol d’identitat i va cercar en el passat medieval.
-Literatura: Milà i Fontanals parla del paper dels comtes de Barcelona.
-Història: Victor Balaguer (història de Catalunya).
-Dret: Juristes van cercar en el dret català la singularitat.
-Folklore: folkloristes: llegendes, cançons, altres manifestacions com a mostra de la PERSONALITAT COL·LECTIVA.
Disputes entre els defensors del català culte i del popular.
Josep Anselm Clavé(autor progressista)à cançons societats corals.
Abdó Terradesà teatre polític.
Frederic Solerà teatre sarcàstic i satíric.
Publicacions: La Renaixença i el Diari Català.
Revistes: La tramontana i anarquista, La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario