22. CATALANISME I REPUBLICANISME

A Catalunya els partits dinàstics van perdre hegemonia en favor del Catalanisme i del Republicanisme.

Lliga Regionalista: era la més important de catalanista, encapçalada per Prat de la Riba. Reclamava autonomia política però sense renunciar a la participació en la política espanyola. La Lliga Regionalista va tenir èxit al 1901, però va fracassar al 1903 i 1905 a les eleccions generals i municipals. Francesc Cambó feia política a Madrid, mentre que Prat de la Riba ho feia a Catalunya. En aquest dos anys van fracassar degut a la victòria dels Republicans.

El partit planejava un boicot contra la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, però Cambó i altres regidors no fan el que s’havia planificat en el partit. Els mes crítics van abandonar.

Solidaritat Catalana: era una coalició de totes les forces catalanes excepte els lerrouxistes i el partit dinàstic. Tenien un programa en comú: autonomia per Catalunya. Van tenir èxit a les eleccions provincials i generals. Però aquest partit, Solidaritat Catalana, va ser dissolt per discrepàncies internes:

• La Lliga Regionalista es va oposar a un nou sistema educatiu, que pretenia la coeducació i la neutralitat religiosa a l’escola.

• Va veure amb bons ulls la repressió de la Setmana Tràgica.

Centre Nacionalista Republicà: va ser fundat per Domènech i Muntaner al 1906. No va tenir gaire èxit electoral, però es va fer famós gràcies a les ideologies al diari “El poble català”.

Unió Federal Nacionalista Republicana: va tenir bons resultats al 1910, però l’aliança amb el Partit Radical de Lerroux va ser castigat i va desaparèixer al 1916.