5. La construcció de l'estat liberal

3.1. La primera guerra carlina. (1833-1840)

Quan mor Ferran VII, en el seu testament indica que la corona passaria a la seva filla Isabel, quan aquesta assolís la majoria d’edat ja que en el moment de la mort del monarca, Isabel tenia 3 anys. Mentrestant la seva vídua Maria Cristina s’encarregaria de la regència.

Els sectors absolutistes més intransigents no van acceptar el testament i es van aixecar en armes contra la regent i a favor del príncep Carles (germà de Ferran VII). Començava així la primera guerra carlina entre isabelins (liberals) i carlins (defensors de l’Antic Règim)

•Isabelins(partidaris d’Isabel): Bona part de l’alta noblesa, funcionaris, sectors de l’església.

Van acceptar demandes liberals per poder comptar també amb el suport de sectors populars de la ciutat i la burgesia.

•Carlins(partidaris del príncep Carles Maria Isidre): d’ideologia antiliberal i tradicionalista. El seu lema era: Déu, Pàtria i Furs. Era partidaris de l’Església, dels furs i de l’Antic Règim.
- Clero,
- la petita noblesa rural,
- pagesos i artesans de Navarra, Catalunya, Aragó i València.

LA GUERRA

Ja des de l’any 1833 en les regions muntanyoses de Navarra i del País Basc, Pirineus catalans, Nord de Castelló, Baix Aragó i comarques catalanes de l’Ebre, hi ha escamots que amb el mètode de guerrilla obtenen diverses victòries sobre l’exèrcit isabelí. El general Zumalacàrregui conquereix Tolosa, Durango, Bergara i Eibar però no pot amb Bilbao, on hi mor.
A Catalunya els carlins dominen l’interior (Solsonès, Lluçanès i Bergadà). Cabrera domina el sud de Catalunya i el Baix Aragó.

1836 els isabelins guanyen terreny. El general Espartero obté victòria a Luchana. L’any 1838 aconsegueix unificar diverses incursions procedents del litoral valencià amb 15.000 homes, però perden posicions al nord est (Ripoll i Solsona).

El general Morato acorda signar el Conveni de Bergara, l’any 1839 amb el general Espartero. Signen entre altres els següents punts:

•Manteniment dels furs bascos i navarresos.
•Integració dels oficials carlins en l’exèrcit reial.

Cabrera, però continua la guerra fins a 1840.


3.2 El procés de revolució liberal (1833-1843)

El primer govern de la regent Maria Cristina era absolutista. El dirigia Fco. Cea Bemúdez. L’única reforma important va ser la creació de la divisió territorial d’Espanya en 49 províncies (promulgada el 1833 per Javier de Burgos). Però Francisco Martínez de la Rosa, que era un liberal moderat, presidí el segon govern presentant el 1834 l’Estatut Reial: unes regles per convocar Corts (dues cambres però amb poques funcions)

Hi havia dues tendències:

- Liberalisme moderat: al costat de la regent.
- Liberalisme progressista: més exaltats, i disposats a lluitar per aconseguir reformes liberals.

La Corona va donar suport als moderats, però es van produir diverses insurreccions, o aldarulls. A Catalunya es van anomenar Bullangues, i es van estendre des de Reus a Barcelona amb crema de convents, incendis de fàbriques i creació de Juntes que demanaven:
• Reunió de les Corts.
• Llibertat de premsa.
• Extinció del Clero
• Nova llei electoral

Maria Cristina encarrega el govern a un liberal progressista l’any 1835: Mendizabal. Aquest decreta DESAMORTITZACIONS perquè necessitava recursos per a la guerra. Demanen la seva destitució però la insurrecció de La Granja l’agost del 1836 i les diferents revoltes que van esclatar arreu obliguen la regent a restablir la Constitució de 1812.

1836-1837 Es produeix un autèntic DESMANTELLAMENT de les institucions del l’Antic Règim i s’instaura un sistema liberal, constitucional i una monarquia parlamentària:

- Reforma agrària liberal caracteritzada per la lliure disponibilitat de la terra i respecte a la propietat privada
- dissolució del règim senyorial.
- Desamortització, ja usada per Godoy el 1798. Mendizábal el 1836 a més decreta la dissolució dels ordes religiosos (excepte els hospitalaris i educatius). Els béns es posen a subhasta.
- Mesures de lliure funcionament del mercat: abolició del delme i eliminació de duanes interiors.

CONSTITUCIÓ DE 1837

Reconeix els drets següents:
- Llibertat de premsa, opinió i associació.
- Igualtat jurídica de tots els ciutadans davant la llei, comuna a tothom
- Possibilitat d'accés per tota la població als càrrecs públics.

En aquesta constitució de caràcter progressista es va consolidar la divisió de poders, que es va organitzar d'aquesta manera:
- Legislatiu: dos cambres (congrés dels diputats i senat)
- Executiu: correspon al rei, que tenia dret de veto i de dissolució del parlament.
- Judicial: potestat dels tribunals i jutjats.

Malgrat que era una constitució progressista manté l'oficialitat de la religió catòlica a l'Estat espanyol.