8. El bienni progressista (1856-1858)

EL BIENNI PROGRESSISTA (1856-1858)

Al 1854 triomfa un pronunciament militar (Vicálvaro), dirigit pel General O’Donnell i la Unió Liberal, aquesta era un partit de progressistes i moderats descontents. Volien tornar a la Constitució de 1837 i fer reformes econòmiques. Madoz impulsà desamortitzacions als ajuntaments i la construcció de ferrocarrils per millorar les comunicacions i mercats.

Del 1856 a 1868 (última dècada del regnat d’Isabel II) hi ha alternança en el poder entre moderats i la Unió Liberal. Practiquen una política colonialista (guerra del Marroc entre 1859-1860), a l’interior es practica una política d’autoritarisme i centralisme per part de l’exèrcit. Això provoca que l’oposició es converteixi en dos opcions polítiques:

· Demòcrates, volen el sufragi universal masculí

· Republicans, volen abolir la monarquia