jueves, 17 de febrero de 2011

La crisi de l'Antic Règim. 2ª part.

A la segona meitat del segle XVIII (1759), Carles III accedeix al regnat d'Espanya, ja que el seu germà Ferran VI mor sense descendència. Ell es va mostrar partidari de les idees il·lustrades d'infuència francesa, com per exemple la idea de progrés i de racionalització de l'economia. Aquesta etapa es va anomenar "Despotisme Il·lustrat", és a dir, el seguiment de les idees il·lustrades però sense posar en perill la monarquia absoluta.
Alguns pensadors espanyols ja havien començat a criticar el model social de l'Antic Règim (Feijoo, Campomanes, Jovellanos, Floridablanca), etc. Les seves preocupacions eren l'endarreriment econòmic i de l'educació.

La crisi irreversible de l'Antic Règim i de la monarquia absoluta es va iniciar amb el regnat de Carles IV (1788). Causes:
-La Revolució Francesa influeix el seu regnat.
-Les guerres exteriors.
-Dificultats econòmiques.
Tot això va fer que a l'any 1808 comencés la Guerra del Francès.

·Prèvia de la guerra:
-Carles IV declara la guerra a França (1793-1795).
-Fracàs d'Espanya i signament de la Pau de Basilea (1795).
-Godoy autoritza a Napoleó a travessar Espanya per "lluitar contra Portugal", ja que era aliat de Gran Bretanya.
-1808: Motí d'Aranjuez. Dimiteix Godoy i Carles IV abdica en Ferran VII.
-Napoleó crida a Ferran VII i Carles IV a Baiona. Finalment, decideixen que pugi al regnat d'Espanya el germà de Napoleó, Josep Bonaparte.
-Josep Bonaparte introdueix reformes a Espanya.

Després de diverses etapes de guerra entre l'exèrcit francès i la resistència espanyola, Napoleó dóna un cop d'efecte al 1809 enviant 250.000 homes, que ocupen tota la Península.

Aquesta situació es manté fins a l'any 1812, quan la necessitat d'enviar tropes franceses al front rus deixa dèbil l'ocupació.
La resistència espanyola, amb l'ajuda anglesa dirigida per Wellington venç l'exèrcit francès al 1813 i signen la Pau de Valençay. Napoleó retira les tropes i Ferran VII recupera la Corona. Catalunya és ocupada fins a l'any 1814.

Ideològicament, el país va quedar de la següent manera:
-Els afrancesats van exiliar-se.
-El clero i la noblesa eren partidaris del retorn de Ferran VII i de l'absolutisme. Eren partidaris de la tradició i la religió catòlica.
-Els il·lustrats volien reformar el país i modernitzar-lo, però sense abandonar l'Antic Règim.
-Els liberals (burgesos i professionals) volien un canvi polític total a un sistema liberal. Volien una constitució que defensés la sobirania nacional, és a dir, que el poder de vot recaiguès sobre el poble. També volien la divisió de poders.

No hay comentarios:

Publicar un comentario