35. La dictadura franquista.

Un cop acabada la guerra, "En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo Franco. Burgos 1º abril 1939", Franco va instaurar un règim dictatorial caracteritzat per:

• Repressió continuada de l'oposició, eliminant qualsevol opositor i atemorint els possibles dissidents. Control dels mitjans de comunicació.
• Totalitarisme: clausura del Parlament, prohibició dels partits i sindicats. Model feixista italià.
• Cabdillisme: Franco s'autonomenava "caudillo de España por la gracia de Dios". Era cap de l'exèrcit, del govern i del partit únic.
• Centralisme: abolició dels estatuts d'autonomia i espanyolització dela població.

Les institucions en les que es sustentava el règim eren : l'exèrcit, la Falange i l'esglesia.

Però la dictadura també comptava amb el suport social de les elits econòmiques i socials, propietaris agrícoles petits i mitjans i de la major part de la població del nord i centre peninsular que havien donat suport al cop d'estat.

Les classes mitjanes van mantenir una actitud passiva davant el franquisme. I les classes populars empobrides per la guerra es van dedicar a subsitir atemorits per la forta repressió i el control policial.

Qualsevol ciutadà podia ser jutjat en un consell de guerra i acusat doposició al règim, a la religió o a la pàtria. Per exemple a Catalunya entre 1939 i 1945 van ser jutjats 40.000 persones.

S'han fet càlculs del nombre d'execucions per raons polítiques. Alguns d'aquests apunten a 150.000 executats, 50.000 dels qual van ser durant la postguerra.

A Catalunya (une 4.000) entre elles el president de la Generalitat  Lluís companys que havia fugit a França però els alemanys el van detenir i entegar a Franco.

Pàg 303 i 304.

- Cerca la sentència del consell de guerra sumaríssim a Lluís Companys el 1940 i analitza quins càrrecs se l'imputen.
- Explica per què es diu que les mesures repressives es van caracteritzar per la voluntat d'exemplaritat i de càstig.
- En va consistir la confiscació i l'expoli del patrimoni dels vençuts.

Activitat guerra civil

En un mercat d'eines antigues de Sabadell es va trobar un bastó de caminant que es va fer servir durant la guerra civil per fer una llarga ruta. L'amo del bastó va anar escrivint el nom de les ciutats que visitava. Un cop examinat l'objecte històric hem anotat la llista de llocs.

1.Amb l'ajuda de google maps, situa en un mapa de la península els punts que suposadament va visitar.

2.Consulta els teus apunts i intenta donar a una explicació a aquest recorregut.

3. Pots identificar els sómbols que hi ha dibuixats en el bastó? 

4. Per què creus que els va fer aquests dibuixos?

9-10-37
? Sabadell / ?Saldes
Manresa
Andorra
Ax-les-Thermes
Lourdes
? Hendaya
? Hondarribia
Irun
???
? Logroño
Burgos
???
???
Zaragoza
Casetas
Ayerbe
Huesca
Barbastro
Benasque
Rubielos de Mora
Sariñena
Torrente de Cinca
Llardecans
Valls
Vilafranca
Barcelona
Girona
Cantallops
La Jonquera
Madrid
Toledo
Olías del Rey
Múrica
Sabadell


28-8-39

LA GUERRA CIVIL (2na part)

Al bàndol republica la situació al 1938 ja era dramàtica: falta d'aliments, els bombardejos constants i els revessos militars... Negrín proposa una acord per finalitzar la guerra: Programa dels Tretze punts. Però Franco els rebutja:
         1.  La independencia de España

         2.  Liberarla de militares extranjeros invasores

         3.  República democrática con un gobierno de plena autoridad

         4.  Plebiscito para determinar la estructuración jurídica y social de

        la República Española

         5.  Libertades regionales sin menoscabo de la unidad española

         6.  Conciencia ciudadana garantizada por el Estado

         7.  Garantía de la propiedad legítima y protección al elemento productor

          8.  Democracia campesina y liquidación de la propiedad semifeudal

         9.  Legislación social que garantice los derechos del trabajador

        10. Mejoramiento cultural, físico y moral de la raza

        11. Ejército al servicio de la Nación, estando libre de tendencias y

        partidos

        12. Renuncia a la guerra como instrumento de política nacional

        13. Amplia amnistía para los españoles que quieran reconstruir y

        engrandecer España.

L'esperança del govern va ser llavors que el conflicte europeu absorvís la guerra civil. Però la signatura de l'acord de Munic ( en que França i Gran Bretanya acceptaven expanxionisme nazi) va deixar els republicans davant d'un únic escenari: resistir per vèncer.

A finals de febrer de 1939 la guerra ja tenia un vencedor. Després de la pèrdua de Catalunya es van exiliar els governs de la la Generalitat, del Pais Basc i de la República. França i Gran Bretanya reconeixen el govern de Franco. I uns dies després, el març de 1939 Azaña presenta a París la dimissió com a president de la República.

MAPES

Recomanació: La producció francesa del director argentí Alberto Marquardt:  “La Nueve, los olvidados de la victoria”.

Presentació de la guerra civil. 

La guerra civil 1936-1939

View more presentations from antonioegea.

34. LA GUERRA CIVIL

LA GUERRA CIVIL.

-17 de juliol de 1936 a Melilla coronel Yagüe s’aixeca en armes contra la Rep. Després tot el protectorat marroquí.

- 18-19 de juliol s’uneixen a la insurrecció la majoria de les guarnicions militars españoles. També sectors civils: falangistes i carlins.

- 18 de juliol Franco es dirigeix a la Península havent triomfat la insurrecció a les Canàries.

El Govern de José Giral dissol l’exèrcit i arma els milicians.

Els rebels pretenien realizar una operación ràpìda però no va se així perquè la insurrecció

TRIONFA A :  a Espanya interior, a Pamplona, Sevilla, Castella-Lleó i Saragossa, però

FRACASSA A: País Basc, Catalunya, Madrid, València.

                                                                                                              

A Catalunya la Generalitat dirigeix les forces policials contra el general Goded i aquest es rendeix.

Els dos bàndols:

INSURRECTES: militars, sectors conservadors que s’oposaven a les reformes de la Rep., monàrquics, catòlics, feixistes… que volien una una dictadura militar que restablís “l’ordre”. (NACIONALS). Internacionalment: Itàlia, Alemanya, (avions, tancs, artillería, municions…) i voluntaris afins al feixisme: portuguesos o irlandesos. També van obtenir el suport oficial del Papa i del règim portugués.

REPUBLICANS:  classes populars, obrers i empleats urbans, petita burgesia i pagesos sense terres, sindicalistes, comunistes, socialistes (anomenats pels nacionals,“rojos”). Suport de la burgesia il·lustrada i dels intel·lectuals i artistes.

Internacionalment: La URSS, que va vendre armes i energía, i les Brigades internacionals. GB i França no van voler intervenir (comité de no-intervenció, 26 països ,impediren comprar armes) per por a Alemanya.

EVOLUCIÓ TERRITORIAL DEL CONFLICTE.

Els primers mesos  REPRESSIÓ expontània contra Església, burgesia, i classes benestants. Crema d’esglésies, detencions il·legals, assassinats de presos polítics de dretes a la presó Model de Barcelona i a Paracuellos del Jarama. José Antonio Primo de Rivera afusellat a Alacant.

COL·LECTIVITZACIONS DE LES PROPIETATS INDUSTRIALS I AGRÀRIES. (Al final de la Guerra hi havia 4500 empreses controlades per comités obrers i unes 2000  col·lectivitzades a Catalunya).

LARGO CABALLERO crea aliança amb forces d’esquerra per posar fi al terror revolucionari i poder guanyar la guerra. 5 de set de 1936 govern de republicans, socialistes, comunistes i anarquistes.

A Catalunya 26 setembre govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas.

ENFRONTAMENTS  AL BÀNDOL REPUBLICÀ EL MAIG DE 1937.

Entre els sectors lleials a la Rep van sorgir enfrontaments:

 Per una banda anarquistes i POUM volien que les milicies populars fossin protagonistes dels combats .

Per una altra republicans, comunistes i socialistes eren partidaris d’integrar els voluntaris en la disciplina militar i reforçar l’exèrcit.

Anarquistes ocupen edifici de la telefónica, la Generalitat ordena desallotjar. Enfrontaments al carrer amb barricades entre POUM i anarquistes contra PSUC, ERC i UGT. Resultat: 200 morts.

Aquesta crisi va portar Manal Azaña a encarregar al socialista Juan Negrin la formació d'un nou govern. POUM il·legalitzat i Andreu Nin assassinat. OBJECIU DEL NOU GOVERN: GUANYAR LA GUERRA. Centralitzant i unint esforços.

A Catalunya nou govern al juny de 1937: Lluís Companys (ERC i PSUC).

Nov 1937 Negrin trasllada govern de València a Barcelona on s'havia refugiat el govern basc. Les relacions gover central - governs autònoms no són bones.

Presentacio de la guerra civil.