34. LA GUERRA CIVIL

LA GUERRA CIVIL.

-17 de juliol de 1936 a Melilla coronel Yagüe s’aixeca en armes contra la Rep. Després tot el protectorat marroquí.

- 18-19 de juliol s’uneixen a la insurrecció la majoria de les guarnicions militars españoles. També sectors civils: falangistes i carlins.

- 18 de juliol Franco es dirigeix a la Península havent triomfat la insurrecció a les Canàries.

El Govern de José Giral dissol l’exèrcit i arma els milicians.

Els rebels pretenien realizar una operación ràpìda però no va se així perquè la insurrecció

TRIONFA A :  a Espanya interior, a Pamplona, Sevilla, Castella-Lleó i Saragossa, però

FRACASSA A: País Basc, Catalunya, Madrid, València.

                                                                                                              

A Catalunya la Generalitat dirigeix les forces policials contra el general Goded i aquest es rendeix.

Els dos bàndols:

INSURRECTES: militars, sectors conservadors que s’oposaven a les reformes de la Rep., monàrquics, catòlics, feixistes… que volien una una dictadura militar que restablís “l’ordre”. (NACIONALS). Internacionalment: Itàlia, Alemanya, (avions, tancs, artillería, municions…) i voluntaris afins al feixisme: portuguesos o irlandesos. També van obtenir el suport oficial del Papa i del règim portugués.

REPUBLICANS:  classes populars, obrers i empleats urbans, petita burgesia i pagesos sense terres, sindicalistes, comunistes, socialistes (anomenats pels nacionals,“rojos”). Suport de la burgesia il·lustrada i dels intel·lectuals i artistes.

Internacionalment: La URSS, que va vendre armes i energía, i les Brigades internacionals. GB i França no van voler intervenir (comité de no-intervenció, 26 països ,impediren comprar armes) per por a Alemanya.

EVOLUCIÓ TERRITORIAL DEL CONFLICTE.

Els primers mesos  REPRESSIÓ expontània contra Església, burgesia, i classes benestants. Crema d’esglésies, detencions il·legals, assassinats de presos polítics de dretes a la presó Model de Barcelona i a Paracuellos del Jarama. José Antonio Primo de Rivera afusellat a Alacant.

COL·LECTIVITZACIONS DE LES PROPIETATS INDUSTRIALS I AGRÀRIES. (Al final de la Guerra hi havia 4500 empreses controlades per comités obrers i unes 2000  col·lectivitzades a Catalunya).

LARGO CABALLERO crea aliança amb forces d’esquerra per posar fi al terror revolucionari i poder guanyar la guerra. 5 de set de 1936 govern de republicans, socialistes, comunistes i anarquistes.

A Catalunya 26 setembre govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas.

ENFRONTAMENTS  AL BÀNDOL REPUBLICÀ EL MAIG DE 1937.

Entre els sectors lleials a la Rep van sorgir enfrontaments:

 Per una banda anarquistes i POUM volien que les milicies populars fossin protagonistes dels combats .

Per una altra republicans, comunistes i socialistes eren partidaris d’integrar els voluntaris en la disciplina militar i reforçar l’exèrcit.

Anarquistes ocupen edifici de la telefónica, la Generalitat ordena desallotjar. Enfrontaments al carrer amb barricades entre POUM i anarquistes contra PSUC, ERC i UGT. Resultat: 200 morts.

Aquesta crisi va portar Manal Azaña a encarregar al socialista Juan Negrin la formació d'un nou govern. POUM il·legalitzat i Andreu Nin assassinat. OBJECIU DEL NOU GOVERN: GUANYAR LA GUERRA. Centralitzant i unint esforços.

A Catalunya nou govern al juny de 1937: Lluís Companys (ERC i PSUC).

Nov 1937 Negrin trasllada govern de València a Barcelona on s'havia refugiat el govern basc. Les relacions gover central - governs autònoms no són bones.

Presentacio de la guerra civil.