12. Consolidació del sindicalisme

Amb l’arribada del Bienni Progressista (1854-1856) es van tornar a autoritzar les associacions obreres. El primer conflicte important a Catalunya fou la vaga contra les selfactines l’any 1854 amb crema de fàbriques. La repressió de la vaga fou molt dura i va generar un moviment de solidaritat a totes les empreses que va atemorir les autoritats i va forçar els amos a augmentar els salaris.

L’auge del moviment reivindicatiu va fer indignar els amos, que reclamaren al govern l’aprovació de mesures repressives contra l’obrerisme:

- Es declara l’estat de setge.

- S’ordena l’execució de Josep Barceló, un important líder obrer.

- S’imposa l’acomiadament lliure dels obrers.

En aquest context es va desencadenar la primera vaga general al 1855, per reivindicar la llibertat d’associació, l’establiment d’un horari de treball fix i la formació d’una comissió mixta d’obrers i amos. Les propostes no foren acceptades i la intervenció de l’exèrcit posà fi al conflicte. La tornada dels moderats al poder l’any 1857 va comportar la prohibició de les associacions obreres.

Les revoltes agràries

A la dècada del 1840 una onada de manifestacions i d’ocupacions de terres es va escampar pel camp andalús, on el jornalerisme era majoritari i on les males collites provocaven situacions de fam crònica i enfonsaven en la misèria milers de pagesos. Es van produir cremes de collites i matances de bestiar, fets que podrien assimilar-se als moviments de caràcter luddista.

El problema es va agreujar l’any 1855 i es van produir més insurreccions pageses, que van ser reprimides durament per l’exèrcit i la guàrdia civil. Els moviments més intensos van tenir lloc a Andalusia, Castella i Aragó. L’any 1861 un aixecament a Loja (Granada) es va estendre per Jaén i Màlaga, i va arribar a mobilitzar 10000 homes. La repressió del moviment va provocar un gran nombre de víctimes i el sorgiment del bandolerisme a les dècades del 1860 i el 1870.

Socialisme utòpic

Pretenia crear societats igualitàries, amb propietat col·lectiva, i posar fi a les injustícies de la societat liberal. A Catalunya el socialisme utòpic va començar a difondre’s durant la dècada del 1830 al diari barceloní “El Vapor”. A la resta d’Espanya l’utopisme es difongué per Andalusia, on va destacar Joaquín Abreu, fourierista gadità que va defensar la creació de falansteris, cooperatives de producció i consum. Així doncs, van ser introduïdes les idees del socialista francés Proudhom.

Joaquín Abreu Orta