Al desembre de 1874, a Sagunt, el general Martínez Campos fa un pronunciament i proclama rei d’Espanya a Alfons de Borbó, fill d’Isabel II. Aquest pronunciament provoca satisfacció entre els sectors conservadors de la ciutat. Cánovas del Castillo monta un sistema canovista amb l’objectiu d’evitar les revoles militars i populars. Aquest es basa en l’existència de dos partits:
-el partit conservador (liderat per Cánovas del Castillo): defensa l’església i l’ordre social.
-el partit liberal (liderat per Sagasta): defensa un reformisme democràtic, un estat laic i pretén el sufragi universal.
Els dos coincideixen en que defensen la monarquia, la constitució, la propietat privada i un estat centralista i uniforme.
El partit liberal va aconseguir el sufragi universal al 1890. El sistema canovista va ser estable gràcies a una nova constitució (la del 1876) moderada i gràcies a la pacificació del país: es va acabar la guerra carlista al 1876 i la guerra de Cuba, amb la que es signa la pau de Zanjón al 1878.
CONSTITUCIÓ DEL 1876
Cánovas convoca eleccions amb sufragi universal per constituir unes corts i que aquestes redactessin una constitució. La idea era crear un text conservador amb tres principis bàsics: religió, monarquia i propietat.
Aquest confirma el sufragi censatari i la sobirania compartida entre corts i monarquia. La monarquia era la garantía de l’alternança en el poder entre el partit conservador i el liberal: té dret de vet sobre les lleis, nomena ministres, té dret a convocar corts, a dissoldre-les o a suspendre-les, sense comptar amb el govern. Les corts són bicamerals, estan compostes per dues cambres (el congres dels diputats i el senat) de caràcter electiu. A Catalunya la llei del 1878 (sufragi censatari) va provocar que de 410.000 electors es passin a 78.000, que no arribava al 5 % de la població. L’església catòlica era de l’estat i rebia subvenciona, i l’exèrcit deixava de ser protagonista i estava subordinat al poder civil. Un reial ordre de 1875 deia que les funcions de l’exèrcit eren: defensar la seguretat i la independència de l’estat.
L’alternança en el poder era un pacte entre conservadors i liberals. No governava qui guanyava les eleccions realment sinó que el partit escollit pel rei per formar govern. Les eleccions eren adulterades amb caciquisme o tupinades. Els partits renunciaven als pronunciaments per accedir al poder.
Al 1875 l’exèrcit liberal derrota els carlins, primer a Catalunya, al País Basc i Navarra. Es considera el 1876 com el final de la guerra perquè l ‘Arxiduc Carles se’n va. Conseqüències: abolició del regim floral (sèrie de lleis que tenien Navarra i el País Basc d’autonomia respecte la resta d’Espanya, així les províncies Basques van tenir certa autonomia fiscal (impostos) respecte d’Espanya. A Cuba es signa la pau de Zanjón al 1878 i es decreta l’amnistia, l’abolició de l’esclavitud i es van fer promeses de reformes politiques.
A Catalunya hi havia dos grups ideològics: conservadors, que veien reflectir la seva manera de pensar amb el diari de Barcelona, dirigit per Joan Manyé i Flaquer. També destacaren el banquer Manuel Girona, el fabricant Josep Ferrer i Vidal i el jurista Duràn i Bàs. Hi havia, també, els liberals, la ideologia dels quals estava representada en el diari La Vanguardia, on destaquen Víctor Balaguer, l’alcalde de Barcelona, i Francesc Rius i Taulet.
FALSEJAMENT ELECTORAL I CACIQUISME
La corrupció electoral va fer perpetuar el sistema d’alternança durant més de 20 anys. El caciquisme es va escampar per tota Espanya (Andalusia, Galícia, Castella), juntament amb les tupinades (adulteració del vot mitjançant trampes).
Entre el 1876 i el 1898 van haver 10 eleccions: 6 les van guanyar els conservadors i 4 els liberals. La primera crisi dels sistema es va donar al 1898.
EL PARTIT CONSERVADOR
El partit conservador va governar des de 1875-1881, en que Sagasta va formar el primer govern liberal. En les municipals del 1882 s’introdueix el sufragi universal masculí. Al 1885 mor Alfons XII per tuberculosis i comença la regència de Maria Cristina d’ Habsburg. Aquesta va governar com a regent fins a la majoria d’edat del seu fill pòstum, l’any 1902.
Tots aquests grups polítics van formar una coalició amb la unió republicana. Van tenir èxit a les eleccions del 1893, aquestes aliances van fer millorar la influència dels republicans però no van tenir suport popular a causa de l’auge del socialisme, de l’anarquisme i de d’internacionalisme (OIT).
No hay comentarios:
Publicar un comentario