16. El Regeneracionisme

EL REGENERACIONISME

 

Un important grup d’intel•lectuals van veure la necessitat de regenerar la vida política i social d’Espanya. El model de la Restauració havia entrat definitivament en crisis després del desastre del 1898 i es van iniciar unes tímides reformes polítiques:

- El ministre Fernàndez Villaverde incrementa la pressió fiscal.

- El General Polavieja redacta manifest per la descentralització  administrativa.
A Catalunya es crea un grup d’adhesió a la proposta.

 

L’opinió publica respirava una sensació de derrota , crisis moral i ideològica. S’havia passat de ser un imperi on no es ponia el sol a ser una nació de segona moribunda i sense influència internacional (neocolonialisme d’Àsia i d’Àfrica).

 Els regeneracionistes consideraven que la política i la societat estaven massa influenciades per l’església catòlica, la qual frenava el desenvolupament de la ciència i la cultura. A Europa hi havia avenços molt importants en medicina, tecnologia i ciència experimental. Aquests tipus d’avenços a Espanya no tenien seguiment.


Joaquim Costa, un historiador i jurista aragonès, va defensar la necessitat d’enterrar falses glòries passades i regenerar la política i la societat de dalt a baix, millorant el camp i elevant l’educació.

Lema de Costa:

"ALLÒ QUE ESPANYA NECESSITA ÉS ESCOLA I REBOST”, . pretenia la modernització de l’economia i la societat a partir de l’alfabetització de la població i la instauració de nous referents culturals.

“DESAFRICANITZACIÓ I EUROPEITZACIÓ”, Costa també pensava que s’havia d’acabar amb l’imperialisme espanyol i la política colonial al nord d’Àfrica. Volia fomentar les relacions diplomàtiques i comercials amb nous països d’Europa.

  
Van aparèixer també un grup de literats i pensadors anomenats “La Generació del 98”. Tenien unes idees molt pessimistes d’Espanya després d’haver perdut Cuba i Filipines però tot hi així era un moviment de regenerar la moral i la cultura del país.

Les conseqüències reals del moviment ideològic del regeneracionisme no van ser tan greus. Polítics, intel•lectuals, científics, activistes socials i empresaris no van canviar el sistema canovista, només les consciències.

 

A Catalunya la crisis del 1898 va impulsar un nacionalisme polític, crític amb el sistema de la Restauració, que es va imposar a les eleccions i va posar fi al predomini dels partits dinàstics.

A l’exèrcit espanyol però , les derrotes militars van deixar la sensació de que els partits polítics havien estat culpables i que per tan calia que les autoritats militars intervinguessin més en la vida política.