15. La guerra de Cuba

        

 

A Cuba es mantenia una pau feble després de la pau de Zanjón. Les autoritats espanyoles no havien complert amb les promeses que havien fet. El habitants de Cuba volien:

• Els mateixos drets de representació a les corts que els peninsulars.
• Participació en el govern de l’illa.
• Llibertat de comerç
• Abolició de l’esclavitud.

 

Hi convivien dos partits polítics:

 

El partit Autonomista: Integrat per cubans que demanaven l’autonomia.

 

La Unión Constitucional: Integrada per peninsulars instal·lats a Cuba.

Com que passaven els anys des de la pau de Zanjón (1878) i les reformes promeses no es produïen van aparèixer posicions independentistes.

 

Al 1893 es va fundar el “Partido Revolucionario Cubano” per José Martí amb l’objectiu d’aconseguir la independència. Va comptar amb ampli suport popular i dels cabdills locals.

 

Durant aquest 15 anys (1880-1895) només s’havia aconseguit l’abolició de l’esclavitud el 1.888.

 

• 1891 Cànovas eleva els aranzels.
• 1893 es funda el Partido Revolucionario Cubano per aconseguir la independència.
• 1895 el president nord-americà William McKinley amenaça amb el boicot als productes cubans si no es canvia la política aranzelària.

 

DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA:

 

1878 Pau de Zanjón després de 10 anys.

El 1879-80 Guerra Chiquita.  Els rebels cubans (mambises) van ser derrotats l’any següent.

L’any 1895 un aixecament general, el Grito de Baire (caserio a l’est) va fer intervenir l’exèrcit espanyol comandat per Martínez Campos enviat per Cánovas, que necessitava suport polític. No va poder controlar la situació i va ser substituït per Valeriano Weyler (250.000 homes) que va iniciar una forta repressió. Aquesta repressió va tenir efecte, però la població va formar guerrilles. A l’exèrcit li va costar controlar la situació degut a les malalties i les dificultats del territori. Camps de concentració per a camperols va provocar mes de 100.000 morts.

EE.UU dóna suport polític als rebels cubans.

1897 Cánovas és assassinat i el nou govern liberal envia al   general a Ramón Blanco  amb la intenció de negociar una pau fent concessions: Autonomia per a Cuba, sufragi Universal, autonomia aranzelària. Els rebel diuen que ara ja és tard, i no accepten res que no sigui la independència.

 

1898: El cuirassat Maine (abril) explota. EEUU culpa agents espanyol i diu a Espanya que marxi. Espanya ofereix al rebels lluitar contra EEUU. S’inicia la guerra. L’almirall Cervera perd la batalla de Santiago.

 

FILIPINES

 

1896 Rebel·lió contra autoritats espanyoles. Escassa presència militar (si presència de molts missioners). Interès comercial per la situació estratègica amb mercat asiàtic i per la producció de tabac.

General Polavieja realitza una forta repressió i condemna a mort el principal líder rebel José Rizal.

1897 Cànovas assassinat, el nou govern liberal intenta pacificar les illes, però rebels amb el suport de EE.UU, derroten a Espanya a la batalla de Cavite.

 

PAU DE PARIS.

 

Desembre de 1898 es signa la pau de Paris. Espanya es compromet a abandonar  Filipines, Cubà i Puerto Rico que es converteixen en protectorats d’EEUU.

Espanya ven a Alemanya les illes Carolines i les Marianes (per 25 milions de pessetes). Deixa de ser una potència internacional.

 

LA GUERRA VISTA DES DE CATALUNYA:

 

Dues visions:

 

-          Empresaris estaven a favor de la espanyolitat de Cuba i Filipines pels interessos comercials (mercat i primeres matèries)

-          Classes populars estaven en contra perquè suposava haver de fer el servei militar. (els qui no tenien 300 duros havien d’anar a la guerra)

-          Els republicans federals es van oposar a la guerra . Pi i Margall va defensar el dret a decidir de Cuba, ja que podia ser un referent per a les aspiracions catalanistes.