Mentre el govern del Font Popular posava en marxa les mesures del seu programa electoral, l'odi i la tensió anava creixent.
Es decreta l'amnistia de 30.000 presos polítics i s'obliga als empresaris a readmetre els obrers acomiadats per les vages de 1934. PSOE, PCE i CNT radicalitzen les seves posicions i convoques vagues per demanar millores laborals. A Andalusia i Extremadura s'inicia l'ocupació de terres.
Grups de falangistes van formar patrulles armades per iniciar accions violentes contra els liders d'esquerres. En contrapartida es van crear grups de radicals d'esquerres que feien el mateix. L'església feia campanya contra el govern en les seves pastorals i afavoria la confrontació.
A Catalunya es reestableix la Generalitat i la Llei de contractes de conreu. Es moderen les posicions polítiques d'Esquerra Republicana i de la Lliga, el que aconsegueix crear un clima no tan crispat com a la resta de l'estat.
El govern es va assabentar de la conspiració militar del general Mola que pretenia fer un cop d'Estat. No es va gosar destituir-lo ni a ell ni als altres conspiradors. Es va optar per traslladar-los, Mola a Navarra, Franco a les Canàries i Goded a Balears.
L'Alemanya nazi i la Itàlia feixista van oferir ajuda econòmica i militar als generals per tal que portessin a terme els seus propòsits.
Grups de falangistes van assasinar el tinent Castillo, que havia format les milicies d'esquerra i al capitan Carlos Faraudo per la mateixa raó. Un grup d'esquerrans van assassinar el dirigent monàrquic Calvo Sotelo el 14 de juliol. Aquest darrer fet va ser utilitzat pels miltars com el detonant per a la sublevació que s'inicicià el dia 17 de juliol al Marroc i que va donar lloc a la guerra civil espanyola durant tres anys.
