31. El bienni de dretes (1933-1935)

El descontentament de la població es va polaritzar en dos bàndols: l'esquerra revolucionària i anarquista per una banda, i els partits conservadors per una altra.

- Partit Radical: empresaris, comerciants i classes mitjanes van ser atretes per Alejandro Lerroux i les seves idees.
- CEDA (Confederacion Española de Derechas Autónomas): partit liderat per José Gil Robles que aglutinava catòlics i conservadors.
-FE ( Falange Española) i las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista): eren dues formacions feixistes que tot i ser minoiritàries van provocar molta agitació social contra el govern atiant la por al progrés del marxisme.

Cop militar del general Sanjurjo (agost de 1932): va fracassar però pretenia acabar amb les reformes del govern d'esquerres.

Eleccions del 18 de novembre de 1933.

L'esquerra es va presentar desunida. La CNT va animar la classe obrera a l'abstenció.
Les dones podien votar per primer cop gràcies a la Constitució de 1931.

Resultat: Victòria del Partit Radical i de la CEDA.  Alcalà Zamora encarrega govern a Alejandro Lerroux, que comença a paralitzar les reformes:

- Reforma agrària:  decreta devolució de trerres a la noblesa, anul·la cessió de terres mal conreades, atorga llibertat total de contractació.
- Reforma Religiosa: aprova pressupost de culte i clero.
- Reforma exèrcit: amnistia per als col·laboradors aqmb dictadura de Primo de Rivera.
- Reforma educativa: reducció del pressupost per a educació.

CONFLICTES DE 1934.

 Enfrontament entre govern de la Generalitat i govern central per la Llei de contractes de conreu, que garantia als pagesos catalans (rabassaires) l'accès a terres de conreu amb el pagament d'un preu previament fixat.

La CEDA entra al govern a l'octubre de 1934 i la UGT convoca vaga general contra el nou govern. Es decreta l'Estat de guerra. A Astúries i Catalunya revoltes importants.

 A Oviedo els minaires van assaltant casernes de la guàrdia civil, ajuntaments, centrals elèctriques i d'aigua. El govern els va reprimir amb l'enviament de la legió comandada per Franco. Com a resultat van morir més de 1000 miraires.

A Catalunya el president Lluis Companys va proclamar la República Catalana dins de la Rep Federal espanyola. La CNT no va donar suport a la vaga i aquesta no va tenir gaire èxit. Resultat: 3500 detinguts, entre ells, els membres del govern de la Generalitat.

Aquests fets van fer augmentar la influència de la CEDA en el govern. Es va nomenar Gil Robles ministre de la guerra i a Francisco Franco, cap de l'Estat Major. Llavors es van prendre altres mesures pròpies de l'ideari de la CEDA:
- Retorn de les propietats dels jesuïtes.
- Projecte de Constitució en que es negava el dret al divorci i la possibilitat d'expropiar terres.
- Es suspen l'Estatut d'atonomia a Catalunya i s'anul·la la llei de contractes de conreu (reducció de rendes pels rebassaires).

Membres del Partit Radical es vauen afectats per casos de corrupció. Gil Robles vol que el nomenin president però Alcalà Zamora s'hi nega i convoca eleccions per al febrer de 1936.